Fecha: 25-maig-2013
Circular: Si
Recorregut total: Km.
Grau de dificultat : Moderada
Duració total : h.
EL PAS DE S'ESCLETXA I EL PAS DE SA RATA
La ruta d’avui s’inicía a la Font des Pi (Puigpunyent), i no, no anem al Puig de Galatzó, anirem als Puntals de Planícia.
Comencem a pujar pel camí classic del Puig, però en arribar al Coll des Carniceret ens desviem a la zona descoberta de la torre de vigilànica, aquí giram cap a N. (Esquerra) per agafar un caminoi de cabra que davalla per la part N. Aquest caminoi a ratos es torna invisible per la quantitat de vegetació que té, seguim devallant fins arribar un creuer que agafarem NE ( dreta) amb direcció a una pàred de partió que hi ha a la segona part del Coll des Carniceret, vorem un portell hi pasem por devora sense entrar-hi, deixam la pared a la nostra dreta, per descendir i arribar a una segona pared, seguint el caminoi, vorem que la pared té un lloc que está mig esbucat, idó pasem per ell. Entram a un alzinar i en pocs minuts ens trobem a l’Era des Moro. Descemdim dirección N. i en pocs minuts ens troben am un cami mes evident, el que ve ( Esquerra) de la Font de de Dalt i abans des Boal de ser Serveras, i va (dreta) a Puigpunyent pel Coll des Grau o també pel Vell Camí d’Estellencs, però noltros seguirem pel cami (dreta) per anar al Coll d’Estellencs que aurem tardad uns 30’, atravesam un portell sense barrera, se vou que un temps en devia tenir perquè a la esquerra té un botador de fusta.
Seguim pel mateix camí que abandonarem a uns 4’, hi ha fita i marca de pintura, per agafar (Esquerra) un altre caminoi que va a la finca de Planícia, als pocs minuts atravesem un portell, ara em de anar mol alerta perquè en uns 13’ ens em de trobar (dreta) amb una sitja amb barraca de carboners però que està elevada, en aquest punt abandomem el camí per pujar a la sitja i ascendir seguint ses fites i marques de pintura vermella. La dirección es obliqua esquerra en pendet forta, que ens durá al inici del Pas de s’Escletxa, seguim i en uns 8’ vorem a la nostra esquerra en el rocam una xemeneia que em de gafar, no confondre amb la de la dreta, un pí caigut ens dificulta el pas i dresprés una gran roca caiguda també, que salvam per l’esquerra, una grimpada ens situará a la mitad, aquí tenim dues opcions; a) una grimpada a la dreta per una repisa ens durá a dalt dels Puntals; b) seguim grimpant per l’encletxa que ens situará en el mateix lloc de dalt. En qualsevol cas esteim a dalt dels Puntals.
Cercam un lloc amb ses vistes que més mos agradin i aprofitem per menjar-nos el bocata. De postre ¡!sorpresa!! en Diego ha duit una enssaimada d’albercocs amb sucre cremat per damunt, no saps lo que manges….
Continuem cap al nostre segon objetiu el Pas de sa Rata, per aixó tornam al penyassegat que dona a la mar, ho seguim així com podem fins trobar al pocs minuts lo que pareix un camí plé de pedres, ho seguim , cada vegada es fá més evident, venen dues curves dreta-esquerra i a la tercera ( dreta) ens em de turar perquè aquí neig el Pas de sa Rata. Agafam per avall i en 2’ veurem alguna fita que agafarem en obliqua-esquerra, el pas s’entueix, seguim ses fites i ja podem veure a la dreta una cornisa en diagonal aérea, es el Pas de sa Rata.
Superat el pas seguim descendint per l’esquerra obliqua, seguin ses fites que en pots minuts troberem una pared de partió que atravessem, ja esteim en el Pla dels Puntals, vorem sitjes per tot, seguim les marques de pintura i ses fites fins que en trobem el camí que abans em deixat i que ve de les cases de Planícia (dreta). Noltros giram a l’esquerra. Ara el camí de tornada fin els cotxes es el mateix que el d’anada, per lo que ja no em tenir cap problema d’orientació.
Avuis ses chandis les feim a Can Joan-Antoni de Puigpunyent, que nos desmereigen a ses de Cas Lloro de Caimari, ¡! Ha !! també treu besons i olives per picar.